Anàlisi de la Legislació

Tal i com estableix la ordre 88/2014, de 9 de desembre de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es desplega el procediment d’autorització del projecte lingüístic de centre establert en el decret 127/2012 del 3 d’agost, del pel que se regula el plurilingüisme en l’ensenyança no universitària a la Comunitat Valenciana, determina al seu article 6, apartat 1, que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana es el valencià. Així mateix, el apartat 2 indica que l’idioma valencià es l’oficial de la Comunitat Valenciana, igual que el castellà. I a més, l’apartat 5 del article 6 diu com s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.

A més amb el decret 127/ 2012 del 3 d’agost pel que se regula el plurilingüisme a l’ensenyança no universitària estableix la implantació d’un programa plurilingüe de ensenyança en valencià i en castellà, és a dir un PPEV i un PPEC.

Amb aquest programa plurilingüe es dissenya projectes lingüístics que incorporen a tots els cursos escolars una assignatura no lingüística impartida en la llengua cooficial, que no siga la llengua base. Això vol dir que si es tracta de un PPEV parlarem de la assignatura de castellà més altra en aquesta llengua. I si es tracta del PPEC llengua més altra assignatura en valencià. A més s’incorpora la llengua estrangera des de el primer nivell del segon cicle de educació infantil (3 anys) i sent en aquesta etapa la exposició a l’anglès de 1h 30 minuts com a mínim a la setmana i 4 com a màxim. Donant-li la importància que rep en aquest moment la llengua estrangera en educació, pel que se suposa que demana la societat.

"Un món de llengues"

Després d'analitzar la teoria i veure la importància d’incloure unes bones estratègies  i mesures per aconseguir la homogeneïtzació lingüística en la escola, donat la seua incidència en les societats em pregunte: Cóm fer que siga un fet real i no una declaració de principis?, com passa moltes vegades a les aules.

Des de el meu punt de vista, i com destaca la teoria, a vegades se’ns oblida la part “emocional” i ens centrem únicament en els continguts i en arribar a l’aprenentatge de la llengua sense haver mostrat interès en el procés, que és el més important. És a dir, sols ens centrem en els resultats i en que els xiquets i xiquetes compleixen uns mínims per a passar de curs, però que passa amb el coneixement del valor de la diversitat lingüística de manera positiva? Açò, és un tema oblidat moltes vegades i es perd així el respecte a les llengües que formen part de l’escola perquè els alumnes el parlen o les seues famílies, ja que aquestes també formen part d’aquesta.

I pense, que si ens oblidem d’aquesta part tant important, estem deixant que eixes llengües passen a ser dins de l’escola, llengües no respectades i en moltes ocasions els alumnes mostraran prejudicis que impedeixen la homogeneïtzació lingüística.

És clar, que tindre una competència lingüística quan es finalitza l’escola és un aspecte important, però no es pot oblidar que estem en una societat multicultural on un 86’3% de l’alumnat és estranger i cal adaptar les nostres pràctiques a les seues necessitats.

Per això, amb un treball coordinat entre mestres i centrant-se tant en el procés com en l’avaluació, podrem realitzar projectes molt interesants on es potencie tant el valencià com les llegues de l’alumnat estranger, per aprendre a respectar altres cultures que conviuen al centre, i on s’inclou la llengua i veure entre tots la gran riquesa que es pot aportar la multiculturalitat. 

Recursos per a afavorir la integració de l’alumnat nouvingut a la xarxa

A més de les estratègies com ara PASE o el Pla d'Acollida, presents tant en la llei (PASE) com a la documentació del centre (Pla d'Acollida), referides a la llengua i immigració, cal fixar-se en altres ferramentes que no són tan abstractes en l’aula. I per a fer-ho possible, cal buscar suport en la xarxa. 

 En internet podem trobar infinites opcions per a que l’escola també se sume a la homogeneïtzació lingüística.

 Entre els recursos que es poden trobar, vaig a destacar dos que es troben a la pàgina de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana. Aquests recursos, que ens poden ajudar a millorar la integració del nostre alumnat estranger, són per una banda Vine i per altra JugaLlengua. Aquests materials didàctics faciliten l’aprenentatge del valencià i estan dissenyats pe a l’alumnat nouvingut.

En primer lloc Vine es tracta d'un material d'autoaprenentatge, dons permet a l'alumnat una certa autonomia, de manera que el docent podrà atendre els alumnes que necessiten un suport més individualitzat, mentre la resta pot treballar de manera autònoma amb l'ajuda d'este recurs multimèdia.

 

Pàgina d'inici VINE

També trobem JugaLLengua, una página més enfocada cap als cursos més avançats de primària i on l’alumnat pot mitjançant aquesta aplicació aprendre valencià de manera lúdica, que al cap i a la fi és como més s’apren ja que l’alumnat està motivat.

Pàgina d'inici JUGALLENGUA

Revista en Valencià per a fomentar l'hàbit lector als jovens

Dimecres, 15 d'abril de 2015 a les 00:00h

Presentació de Xiulit, la nova revista infantil en valencià

Una publicació mensual que té el còmic com a element fonamental per a fomentar l’hàbit lector

RedactaVeu / València.

La importància de la lectura en l’educació és un fet que a hores d’ara ningú no es qüestiona. De fet, la llei demana als centres escolars que desenvolupen un Pla de Foment de la lectura del Centre i moltes biblioteques disposen d’un Pla Lector. Des de Xiulit “considerem que el còmic és una ferramenta idònia per a introduir la lectura entre els més menuts, fins i tota amb els més reticents, i que ajuda a consolidar-la entre els lectors més exigents.”

En la revista també poden trobar reportatges que introdueixen el coneixement del medi, l’estima per la natura i el llegat de la tradició transmesa per les llegendes i els contes populars.

Presentació: Dimecres 15 d'abril, 19:00 h. MuVIM Saló d'actes.

Amb l'assistència dels dibuixants Miguel Calatayud, Sento Llobell i Jordi Peidro, i l'editor Pablo Herranz.

Anàlisi sobre el decret de Plurilingüisme

Art. 5.7

“Amb anterioritat al període ordinari de matriculació, l’equip directiu del centre informarà les famílies, i en tot cas els representants legals de l’alumnat, sobre el programa o, si és el cas, programes plurilingües autoritzats o aprovats, així com del Projecte Lingüístic de Centre”.

Sembla difícil aconseguir informar a les famílies sobre els programes aprovats si encara no es sap el nombre d’alumnat matriculat  ni si haurà unes places per cobrir la línia oferida.

Si que és convenient, quan té lloc el dia de portes obertes del centre, promocionar el Programa Lingüístic del Centre, com es fa amb la metodologia i amb les instal·lacions del centre.  Sols donant la informació adequada a les famílies, es garanteix que puguen elegir de manera critica tenint en compte la seua situació lingüística i afavorint una educació plurilingüe

Art 6.7

“En l’Educació Infantil, el programa plurilingüe es caracteritza, a més de per l’ensenyança en valencià i castellà, per l’exposició a la llengua anglesa a partir del primer curs del segon cicle d’Educació Infantil”

Art 6.8

“En l’Educació Primària, els programes plurilingües es caracteritzaran, a més de  per l’ensenyança en valencià i castellà, per l’ensenyança en anglès de continguts específics del currículum, al menys d’una àrea no lingüística”

Encara que és molt comú escoltar que l’aprenentatge de les llengües cal que siga el més prompte possible, cal donar-li importància no sols a l’edat, encara que una aproximació primerenca és millor, també s’ha de prestar atenció a com fer-ho. És a dir, amb una metodologia adequada i atenent a les necessitats del xiquets i xiquetes, i el que és més important,  que tinga coherència en totes les etapes. Per aquest últim aspecte, és necessari que es done un Tractament Integrat de LLengues i Continguts, conegut com TILC, que permetrà afavorir l’ensenyament de les llengües i que aquestes estiguin contextualitzades.

Com Fer-ho? Integrant els continguts de manera transversal, és a dir, treballant el mateix contingut però en les diverses llengües. En infantil, donat la flexibilitat del currículum és tasco més fàcil que a l’etapa de primària. Però en primària es pot aconseguir si es treballa per mitja de projectes, amb un tractament progressiu, adequant els continguts a les necessitats de l’alumat i servint-se de mètodes orals i a més  amb una bona coordinació entre els mestres d’angles i els tutors i assegurant,  un aprenentatge més significatiu.

A més, cal dir que en l’ article 6.8 es nombra l’obligatorietat d’incloure un àrea no lingüística en anglès en PIP, però es torna a oblidar  la llengua valenciana. Un fet que porta al plurilingüisme per la incorporació de l’anglès però que realment no ho és,  perque s’oblida de la nostra llengua en gran mida, i no podem dons parlar de plurilingüisme com cal.

Art. 10

“La Conselleria competent en matèria d’educació determinarà els mecanismes de reconeixement de professorat que imparteix en una llengua estrangera les àrees, matèries, o mòduls no lingüístics”.

   En aquest article es remarca la importància de ser mestres competents en llengua anglesa, molt important en aquests moments per a la Conselleria, ja que es fa camí a una educació on el plurilingüisme siga una realitat, i el nostre sistema educatiu s’adapte així a les exigències de la nova societat del coneixement.  

En aquest punt, és molt important remarcar les recomanacions del Consell d’Europa i la Comissió Europea, molt influent actualment en educació i que té un gran pes com passa amb l’anglès. La finalitat d’aquesta precipitada implantació, i el reconeixement als mestres, és convertir-se a través del plurilingüisme en una societat avançada, imitant a països d’Europa. Però tot açò, escapa a la llengua Valenciana i amb un mecanisme de reconeixement a alguns mestres sols pot despertar desigualtats que entre mestres supose conflictes. I sobre tot, desprestigia la llengua Valenciana, ja que no es reconeix el treball que igualment es fa per aconseguir que els xiquets i xiquetes siguen competents en dues llengües.

Un exemple per a no seguir.

M’agradaria compartir amb vosaltres un fet que em va sorprendre molt i que em va fer pensar sobre el futur de la nostra comunitat.

L’altre dia mentre veia les noticies a casa, com tots els dies, va eixir el president de la nostra Generalitat , Albert Fabra.  Aquest,  al defensar el seu partit i la seua candidatura com a president de la Generalitat per a les pròximes eleccions, en relació amb l’educació va defensar com de important és l’anglès en l’educació i de que els estudiants dominen aquesta llengua per a “no trobar-se moltes portes tancades”. Però també a dit que si Compromís governarà la Conselleria d’Educació no es donaria importància a l’anglès, perquè aquesta coalició “dona mes importància a altres coses que al angles”. A més ha reiterat que el seu partir és únicament qui “garanteix” la educació que mereix la Comunitat Valenciana perquè és el partit “ que més es pareix als valencians”, i el que treballa “per i para els valencians”.

I després d’escoltar açò la meua pregunta és ¿De veres donar-li més importància a l’anglès que  a altres coses, suposant que entre aquestes estiga el valencià, és el que necessiten els valencians?. Perquè personalment crec que ja que ens trobem a Valencia, el valencià que és la nostra llengua té que ser molt millor valorada que l’anglès, que es prou important i ens enriqueix com a persones i es molt important per al nostre futur, però el valencià és més que açò. És la nostra llengua, el que ens identifica, però això el senyor president no el te en compte, si és el primer que no la utilitza, i és el mateix que diu que treballa “per i para els valencians”.

Extret de: http://www.eldiario.es/politica/Gonzalez-Pons-Comunitat-Espana-Grecia_0_371313146.html