"Un món de llengues"

Després d'analitzar la teoria i veure la importància d’incloure unes bones estratègies  i mesures per aconseguir la homogeneïtzació lingüística en la escola, donat la seua incidència en les societats em pregunte: Cóm fer que siga un fet real i no una declaració de principis?, com passa moltes vegades a les aules.

Des de el meu punt de vista, i com destaca la teoria, a vegades se’ns oblida la part “emocional” i ens centrem únicament en els continguts i en arribar a l’aprenentatge de la llengua sense haver mostrat interès en el procés, que és el més important. És a dir, sols ens centrem en els resultats i en que els xiquets i xiquetes compleixen uns mínims per a passar de curs, però que passa amb el coneixement del valor de la diversitat lingüística de manera positiva? Açò, és un tema oblidat moltes vegades i es perd així el respecte a les llengües que formen part de l’escola perquè els alumnes el parlen o les seues famílies, ja que aquestes també formen part d’aquesta.

I pense, que si ens oblidem d’aquesta part tant important, estem deixant que eixes llengües passen a ser dins de l’escola, llengües no respectades i en moltes ocasions els alumnes mostraran prejudicis que impedeixen la homogeneïtzació lingüística.

És clar, que tindre una competència lingüística quan es finalitza l’escola és un aspecte important, però no es pot oblidar que estem en una societat multicultural on un 86’3% de l’alumnat és estranger i cal adaptar les nostres pràctiques a les seues necessitats.

Per això, amb un treball coordinat entre mestres i centrant-se tant en el procés com en l’avaluació, podrem realitzar projectes molt interesants on es potencie tant el valencià com les llegues de l’alumnat estranger, per aprendre a respectar altres cultures que conviuen al centre, i on s’inclou la llengua i veure entre tots la gran riquesa que es pot aportar la multiculturalitat.